Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esplendor

f. [LC] Esclat magnífic d'una cosa que brilla, que resplendeix. El sol estava en la seva més gran esplendor.
f. [LC] Magnificència 1 . L'esplendor medieval de la Corona d'Aragó.
f. [LC] Apogeu, estat d'allò que ha aconseguit un alt grau de desenvolupament, de perfeccionament, de riquesa. Llavors el nostre poeta estava en la seva màxima esplendor. Un temps d'esplendor.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions